Encara que fem una lectura no literal del llibre del Gènesi i acceptem que no s’hi vol fer una descripció fundada de la realitat i que el text té vocació pedagògica, se sol apreciar un alt nivell de contradicció entre aquest primer llibre de la Bíblia i la cosmovisió actual que proposa la ciència. Al mateix temps, però, alguns elements clau de la narració ens suggereixen que aquesta contradicció no és tan evident.
En primer lloc, hem de considerar que la Bíblia està integrada per un conjunt de textos escrits fa molts segles, en una zona geogràfica determinada, amb una realitat social i cultural concreta i amb uns coneixements “científics” -si és que ja se’n pot parlar, de ciència- molt poc desenvolupats. Per altra banda, la ciència s’ha anat construint durant molts segles fins als nostres dies i ens ha proporcionat la cosmovisió avui àmpliament acceptada. I continuarà desenvolupant-se. Encara que pensem que ja ho sabem tot, aquesta il·lusió no és en absolut certa, tot i que el vertiginós avenç de la ciència i la tecnologia en els nostres temps, i el fort impacte que produeixen a les nostres vides, ens ho puguin fer pensar. Prou que ho saben els científics en els seus respectius camps de recerca.
Encara que en els darrers segles s’hagi arribat a un ampli consens pel qual s’assigna a la ciència el paper de dir-nos el “com” i a la Bíblia el d’explicar-nos el “perquè” i el “per a què”, evitant així les confrontacions històriques entre ciència i teologia, moltes persones continuen pensant que la Bíblia contradiu la cosmovisió que proposa la ciència. A més, alguns utilitzen aquesta contradicció per desacreditar aquelles tradicions que consideren el Gènesi com un llibre sagrat i fins i tot la fan servir per defensar la postura atea.
Per què passa això?
Des de la nostra òptica actual, no podem descartar que en escriure la Bíblia o triar els llibres que la componen es pretengués construir un relat “científic”. La separació tan clara que des de fa uns quants segles tenim entre la ciència i altres tipus de coneixement com la filosofia no existia en aquelles èpoques. A parer meu, allà hi plasmaven tot el coneixement disponible, sense discernir si era ciència o no, intentant, això sí, fer-ho comprensible a persones que eren majoritàriament analfabetes. Amb la pròpia evolució de la ciència es comença a veure que la Bíblia, essent estàtica, conté contradiccions o, si més no, que no pretén oferir la descripció científica del món. Ha estat a posteriori que s’han assignat els papers corresponents: la ciència ocupant-se del “com”, la Bíblia ocupant-se del “perquè” i el “per a què”.
A més, si es tracta de textos d’inspiració divina, per què aquesta inspiració no s’aproxima més a la realitat del món i l’evolució que la ciència ens va desvetllant? Tot això dona arguments als qui veuen contradiccions entre el Gènesi i la ciència. Només si acceptem que la finalitat de la Bíblia és salvar l’home, la seva ànima, i no oferir una descripció científica del món, podem “reconciliar-nos” amb els textos bíblics.
D’altra banda, en fem una lectura literal, a la Bíblia hi trobem afirmacions que contradiuen la cosmovisió que avui proposa la ciència, així com d’altres que no trobem la manera d’explicar , amb els coneixements científics actuals, com pot ser el cas d’alguns miracles. Potser en aquestes afirmacions no s’hi troba una contradicció, sinó que, simplement, la ciència no ha arribat a l’explicació satisfactòria d’aquests esdeveniments. Això ha anat així al llarg de la història: qüestions que abans eren considerades màgiques o miraculoses, amb el desenvolupament de la ciència s’han pogut explicar de manera racional sense necessitat de recórrer a una intervenció transcendent. Aclareixo que amb això no nego aquesta intervenció divina, sinó que aquesta pot coexistir amb una explicació científica del fenomen.
A més, el mateix Gènesi conté diversos relats sobre la creació que no acaben d’encaixar entre ells. Tot i així, una lectura “generosa” del primer relat (Ge 1,1-2,4), escrit amb posterioritat a Gènesi 2,4-3, ens fa pensar que en aquests textos hi és present la teoria de l’evolució de Darwin i fins i tot la teoria del Big Bang i l’evolució posterior de l’univers. Vegem-ho amb un exemple.
Segons la cosmologia actual, 380.000 anys després del seu origen, en la seva incessant expansió, l’univers va adquirir una mida que permetia als fotons separar-se de la matèria i escapar-se, passant de la foscor total a tenir un univers lluminós. Aquí hem de reconèixer el paral·lelisme entre aquest fenomen descrit pels cosmòlegs i l’expressió “Que existeixi la llum” del Gènesi. (Continuarà)
Tots els articles de la secció Misteri
Sobre l´autor
Enginyer de Telecomunicació, Màster en Física de Partícules i Cosmologia, apassionat del diàleg interconviccional i del diàleg entre la ciència i la fe.
Me llama mucho la atención el tema de la ciencia, la tecnología y las ideas que Dios ha puesto sobre cada persona para formar parte de una continua evolución de la sociedad moderna.
Llegim a la wikipedia que en cosmologia s’entén per Big Bang el principi de l’univers, en punt inicial, en el que es va formar la matèria, l’espai i el temps. Llegim en el Gènesi “Al principi, Déu va crear el cel i la terra.” Cal preguntar-se si el lèxic de la comunitat d’on sorgí l’escrit del Gènesi hi havia paraules específiques per referir-se als conceptes d’espai i matèria, tal com es conceptua actualment. Altrament podem suposar que amb la paraula “cel” es podria al•ludir al concepte “espai” i la paraula “terra” al de “matèria”. De fet, avui en dia, així ho fem per explicar-ho a un infant. Si fos així tindríem una coincidència entre la fe i la ciència.
Moltes gràcies per la teva interessant aportació. Es comú pensar que el concepte d’espai neix amb la geometria dels antics grecs, com Euclides, cap al 300 a.C. SI el Gènesi va estar escrit entre els anys 500 i 950 a.C. (com explico al vídeo de la segona part d’aquest article), certament, el concepte d’espai no era encara conegut. Però també es diu que els antics egipcis (3000 a.C.) són els que haurien transmés el conexement de la geometria als grecs. El debat està servit.
Buen día. La Biblia ni siquiera hace mención de la llamada teoría evolutiva ni de un Big Bang en primer lugar. Dos teorías que de hecho tienen poca base científica una por escases de registros fósiles y la segunda no puede ser probada por medios materiales.
Que dice el Génesis?
Cómo sucede en el caso de otras cosas que son mal representadas o mal entendidas, el primer capítulo de la Biblia merece por lo menos una audiencia imparcial. Cosa que no sería otorgada en una escuela, liceo o universidad. Lo que es necesario hacer es investigar con el fin de determinar si la narración armoniza con los hechos conocidos, no amoldarla de manera que encaje en alguna armazón teórica. También debe recordarse que el relato de Génesis no fue escrito para mostrar el cómo de la creación cómo tú afirmas. Más bien, informa progresivamente sobre acontecimientos abarcadores e importantes; describe las cosas que fueron formadas , el orden en que se dió forma a estas, y el espacio de tiempo, o día ” , o extensión de tiempo, en que cada una apareció originalmente.
Al examinar el relato de Génesis, es útil tener presente que este aborda los asuntos desde el punto de vista de personas que estuvieran en la Tierra.
No desde el espacio cómo pretenden con la llamada teoría del Big Bang.
Describe los acontecimientos cómo los habrían visto observadores humanos si estos hubieran estado presentes.
Esto se puede notar por la manera cómo trata los acontecimientos del cuarto ” día ” de Génesis.
Allí se da una descripción del Sol y la Luna cómo grandes lumbreras en comparación con las estrellas.
Sin embargo una gran cantidad de estrellas ( billones) son mucho más inmensas que el Sol y la Luna es insignificante en comparación con ellas.
Pero no para un observador terrestre.
Por eso, cómo se ve desde la Tierra, el Sol parece ser una ‘ luz mayor que rige el día ‘, y la Luna una ‘ luz menor que domina la noche’. ( Génesis 1:14-18 ).
La primera parte del Génesis indica que la Tierra pudo haber existido por miles de millones de años antes del primer ” día ” de Génesis, aunque no dice por cuánto tiempo, sencillamente que ya existía, obviamente sin condiciones habitables.
Debía ser preparada para ello.
Ahora aquí se describe lo que era la condición de la Tierra precisamente antes que comenzara aquel primer ” día “. Ahora bien, la tierra resultó sin forma y desierta y había oscuridad sobre la superficie de la profundidad acuosa ( relativo al agua ); y la fuerza activa de Dios ( espíritu, poder ) estaba moviéndose de un lado a otro sobre la superficie de las aguas “. ( Génesis 1: 2).
Seguirá…