Encara que fem una lectura no literal del llibre del Gènesi i acceptem que no s’hi vol fer una descripció fundada de la realitat i que el text té vocació pedagògica, se sol apreciar un alt nivell de contradicció entre aquest primer llibre de la Bíblia i la cosmovisió actual que proposa la ciència. Al mateix temps, però, alguns elements clau de la narració ens suggereixen que aquesta contradicció no és tan evident.

 

En primer lloc, hem de considerar que la Bíblia està integrada per un conjunt de textos escrits fa molts segles, en una zona geogràfica determinada, amb una realitat social i cultural concreta i amb uns coneixements “científics” -si és que ja se’n pot parlar, de ciència- molt poc desenvolupats. Per altra banda, la ciència s’ha anat construint durant molts segles fins als nostres dies i ens ha proporcionat la cosmovisió avui àmpliament acceptada. I continuarà desenvolupant-se. Encara que pensem que ja ho sabem tot, aquesta il·lusió no és en absolut certa, tot i que el vertiginós avenç de la ciència i la tecnologia en els nostres temps, i el fort impacte que produeixen a les nostres vides, ens ho puguin fer pensar. Prou que ho saben els científics en els seus respectius camps de recerca.

Encara que en els darrers segles s’hagi arribat a un ampli consens pel qual s’assigna a la ciència el paper de dir-nos el “com” i a la Bíblia el d’explicar-nos el “perquè” i el “per a què”, evitant així les confrontacions històriques entre ciència i teologia, moltes persones continuen pensant que la Bíblia contradiu la cosmovisió que proposa la ciència. A més, alguns utilitzen aquesta contradicció per desacreditar aquelles tradicions que consideren el Gènesi com un llibre sagrat i fins i tot la fan servir per defensar la postura atea.

Per què passa això?

Des de la nostra òptica actual, no podem descartar que en escriure la Bíblia o triar els llibres que la componen es pretengués construir un relat “científic”. La separació tan clara que des de fa uns quants segles tenim entre la ciència i altres tipus de coneixement com la filosofia no existia en aquelles èpoques. A parer meu, allà hi plasmaven tot el coneixement disponible, sense discernir si era ciència o no, intentant, això sí, fer-ho comprensible a persones que eren majoritàriament analfabetes. Amb la pròpia evolució de la ciència es comença a veure que la Bíblia, essent estàtica, conté contradiccions o, si més no, que no pretén oferir la descripció científica del món. Ha estat a posteriori que s’han assignat els papers corresponents: la ciència ocupant-se del “com”, la Bíblia ocupant-se del “perquè” i el “per a què”.

A més, si es tracta de textos d’inspiració divina, per què aquesta inspiració no s’aproxima més a la realitat del món i l’evolució que la ciència ens va desvetllant? Tot això dona arguments als qui veuen contradiccions entre el Gènesi i la ciència. Només si acceptem que la finalitat de la Bíblia és salvar l’home, la seva ànima, i no oferir una descripció científica del món, podem “reconciliar-nos” amb els textos bíblics.

D’altra banda, en fem una lectura literal, a la Bíblia hi trobem afirmacions que contradiuen la cosmovisió que avui proposa la ciència, així com d’altres que no trobem la manera d’explicar , amb els coneixements científics actuals, com pot ser el cas d’alguns miracles. Potser en aquestes afirmacions no s’hi troba una contradicció, sinó que, simplement, la ciència no ha arribat a l’explicació satisfactòria d’aquests esdeveniments. Això ha anat així al llarg de la història: qüestions que abans eren considerades màgiques o miraculoses, amb el desenvolupament de la ciència s’han pogut explicar de manera racional sense necessitat de recórrer a una intervenció transcendent. Aclareixo que amb això no nego aquesta intervenció divina, sinó que aquesta pot coexistir amb una explicació científica del fenomen.

A més, el mateix Gènesi conté diversos relats sobre la creació que no acaben d’encaixar entre ells. Tot i així, una lectura “generosa” del primer relat (Ge 1,1-2,4), escrit amb posterioritat a Gènesi 2,4-3, ens fa pensar que en aquests textos hi és present la teoria de l’evolució de Darwin i fins i tot la teoria del Big Bang i l’evolució posterior de l’univers. Vegem-ho amb un exemple.

Segons la cosmologia actual, 380.000 anys després del seu origen, en la seva incessant expansió, l’univers va adquirir una mida que permetia als fotons separar-se de la matèria i escapar-se, passant de la foscor total a tenir un univers lluminós. Aquí hem de reconèixer el paral·lelisme entre aquest fenomen descrit pels cosmòlegs i l’expressió “Que existeixi la llum” del Gènesi. (Continuarà)

 

Sobre l´autor

Més articles

Enginyer de Telecomunicació, Màster en Física de Partícules i Cosmologia, apassionat del diàleg interconviccional i del diàleg entre la ciència i la fe.

0

Finalitzar Compra