L’harmonia i l’ordre a casa arriben a ser un impossible si no hi ha un espai precís als armaris o als calaixos per desar estris i objectes. De la mateixa manera, la vida esdevé caòtica quan no trobem un moment per a cada cosa.
El fet és que, com expressa el fill del rei David al llibre del Cohèlet en un llenguatge altament poètic, “sota el cel hi ha un temps per a cada cosa”. El llistat que segueix emparella termes oposats, tipus blanc/negre, com ara:
Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir,
un temps de plorar i un temps de riure,
un temps de callar i un temps de parlar.
Però també altres que relacionen termes en un arc més ampli, que inclou els grisos:
un temps de plànyer-se i un temps de dansar
un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n.
Ara ja, en ple estiu, i amb la il·lusió en l’horitzó d’uns dies de vacances, més o menys propers, m’han tornat a la ment aquestes idees, i altres de semblants.
En una conversa, hi ha d’haver temps per parlar i per escoltar, i cadascun dels interlocutors, ha de practicar tots dos moments. No s’hi val, que un sempre escolti i l’altre sempre parli, per dir-li “diàleg”.
Ens cal l’oxigen per respirar i viure, però no n’hi ha prou, d’omplir els pulmons amb aquest element. El ritme ve marcat per la inspiració i per l’espiració, fins que arribem un dia a l’expiració.
Aquesta alternança també s’ha de mantenir en qualsevol projecte humà. Hi ha un temps per a l’acció i un moment per a la reflexió, i així successivament, per progressar i millorar les nostres realitzacions.
Si en l’arc d’un any és bo cercar i trobar un temps de descans, igualment és molt recomanable dins el cicle setmanal i també en cada jornada nostra. El punt de partença és prendre’n consciència. Fet això, ja estarem a meitat de la feina. Aprofitem els temps estiuenc que se’ns presenta per fer-ne pràctica i entrenar-nos per a tot l’any. Assaborirem el ritme alternat, imprès en la mateixa natura, que és signe de vida.
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…
En este tiempo en el que nos encontramos,tiempo tambien de vacaciones,tenemos el tiempo exquisito y lleno de tiempo para el dialogo,la escucha ferviente del otro,bien sea del familiar que hace tiempo no ves o de conocidos o amigos de la niñez; tambien como recuerdo y entrar en la practica de no olvidarnos de Dios,como motor y vida de este dialogo y de ese tiempo en el mismo,de lo que tambien nos hace reflexionar pues no es tan positivo en lo que nos interpela y nos desciende en la contraversa.