El cos reacciona davant de cada nou repte buscant la millor solució possible en el moment present, sense considerar les conseqüències futures i tenint en compte dos criteris econòmics bàsics: estalviar-nos el dolor i fer servir la menor utilització possible de recursos.

 

Un cos fort és flexible. Un cos rígid està tens. El cos no fa mal perquè està feble, fa mal per l’excés de tensió muscular acumulada en el dia a dia.

Qualsevol acció implica l’ús dels músculs, els més sol·licitats es desenvolupen més, són més forts, poden arribar a no relaxar-se mai i estar permanentment contrets, el que significa que consumeixen menys recursos, que perden part de la seva flexibilitat, que esdevenen rígids i que, a la llarga, si la tensió d’origen físic o emocional no cedeix, el cos, en la seva totalitat, inicia un llarg procés d’adaptacions i compensacions que poden acabar en una lesió muscular, una contractura articular, o un trencament d’ossos, certes alteracions fisiològiques i, com a darrer recurs, postrant-nos al llit. El bon propòsit inicial del cos de defensar-nos amb músculs forts per estalviar-nos el patiment, a la llarga pot resultar una mala inversió.

RESPIRA. Hi ha una línia molt fina entre el bé i el mal, moltes vegades imperceptible per la nostra consciència. Allò que al principi pot semblar una bona idea, amb el temps pot esdevenir una de les pitjors decisió de la nostra vida, i precisament quan ja no podem fer res per remeiar-ho.

TANCA ELS ULLS I RESPIRA. Durant una estona, tracta de ser conscient de les teves limitacions, del moment vital que estàs vivint, de les vegades que el teu cos no ha respost como tu volies i dels problemes que aquesta limitació t’ha ocasionat…

Respira. Quan les limitacions físiques o emocionals s’acumulen sentim malestar, vulnerabilitat, por, impotència; el patiment acumulat crea tensió i ràbia i si aquests sentiments no són canalitzats s’amaguen en l’interior dels nostres músculs que es tensen més i més per contenir-los, ens fan mal i, finalment, ens paralitzen.

No podem evitar l’ús i el desgast del cos; no podem evitar els accidents, però sí que podem aprendre a fer un millor ús del nostre cos i dels seus missatges, a buscar noves maneres més satisfactòries de comunicar-nos, que ens donin suport, que ens donin força i que desenvolupin la flexibilitat.

Si pots ser conscient de les teves limitacions, podràs entendre i acceptar les dels altres. I aquesta actitud serà com un bàlsam que et beneficiarà a tu mateix.

Aquest article ha estat publicat a la revista número 180 – Ui! L’economia!Ciutat Nova

Montse Bravo
Darreres entrades Montse Bravo (veure totes)
0

Finalitzar Compra