Fa poc dies una amiga basca em deia per whatsapp la seva joia per la dissolució d’ETA. I afegia: “Els discursos que s’han fet i les formes tenen bastantes llacunes i queda molt camí per fer. Però sens dubte, tots els petits esforços cap a la fraternitat segur que han donat una empenta per arribar a això”. I em consta, que ella i molts han donat i donen aquestes empentes en la vida quotidiana vers la pau i la reconciliació.
Cada vegada més soc conscient que la realitat és polièdrica, que hi ha moltes perspectives per observar els esdeveniments i que, com més pugui conèixer òptiques diverses de la mateixa qüestió, més rica serà la meva panoràmica, més amples seran els meus horitzons i més fonamentat serà el meu posicionament, tot i que no arribi a assolir una visió completa.
Per això m’agrada llegir, mirar o escoltar mitjans diferents, i encara més, m’agrada sentir les persones de cada lloc, per entendre les circumstàncies dels homes i dones, com jo, que es troben al bell mig de situacions complexes que degeneren de vegades en violència, armes, morts.
Últimament n’he sentit veus i vivències de coneguts per a mi, però “anònims”, diríem, perquè podrien ser un qualsevol. Me’n refio plenament del seu testimoniatge des de Colòmbia, Irlanda del Nord, Camerun… País Basc. M’han colpit el meu ànim, generant un garbull de sentiments i emocions que esclata al final en un crit: ànsia de pau!
Això és el que aconsegueixo destil·lar en el meu interior i el que percebo que batega en aquests pobles, en cada persona… Amb molts matisos, sens dubte: reconciliació, memòria, passar pàgina, justícia, justícia restaurativa, perdó, pagar deutes… Quin repte tan gran! Gairebé m’angoixa… per això és “ànsia”, deler, necessitat imperiosa… de PAU.
No sé com ho hem de fer, però estic convençuda que estem abocats a això, a construir noves civilitzacions de pau, en la diversitat, respecte i riquesa de posicions diferents. No en sé, de projectar processos de consolidació de la pau, no està al meu abast. Només he fet la prova de teixir relacions fraternes, n’he conegut molts exemples i he vist com canvien les coses… Amb esperança renovada, m’hi poso. I tu?
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…
Sí, yo también me pongo, me empeño el ello !!!
El respeto y amor por el otro, por su lengua, su tierra, sus aspiraciones, es básico para la fraternidad. No hay cosa peor que querer colonizar al hermano, decirle el canal de TV que ha de ver, juzgarlo, acusarlo y descalificarlo. Quien tiene hijos o en la relación de pareja, sabe que no es nunca una cuestión de imponer, si no de amar. Todo conflicto viene de que alguien no se ha sentido amado y respetada su persona y su libertad. No es facil, pero es la fórmula.