Un núvol passar

Esbufegar,

desitjar una altra realitat.

Que ens manquen forces

per plantar-li cara als reptes,

ni volem ser protagonistes

de grans efemèrides.

Només

busquem

sentir-nos tranquils.

Que ens resulti senzill, evident,

prendre la decisió adequada;

donar una passa rere una altra,

asseure’ns serens a l’ombra d’un arbre

veient un núvol passar.

Instants de buidor i quietud,

assaborir la solitud,

brisa estiuenca…

Baixar els estàndards de l’exigència,

donar-nos per satisfets

amb Ser-hi, ara,

sense pretensions de res;

però entregant-hi l’ànima.

Connectar amb la freqüència

d’una paraula pronunciada

per una veu que no és la nostra

però sí que ho és,

i perdre’ns en la pàgina

com en els contes del papa.

La infància eterna

en què realitat i fantasia,

la potencialitat de la vida

es desplegava infinita

com en aquest segon,

que just s’acaba.

Però en el procés

ens ho hem cregut

i sentíem

que tot era possible,

que no se’ns podia

convèncer de res

que no fos

Això.

I som feliços,

tastant el que la vida

pot donar de si.


Poema publicat al bloc algunsaprenentatges de l’autor @sammsock

Lluís Moregó
Darreres entrades Lluís Moregó (veure totes)
0

Finalitzar Compra