Un núvol passar
Esbufegar,
desitjar una altra realitat.
Que ens manquen forces
per plantar-li cara als reptes,
ni volem ser protagonistes
de grans efemèrides.
Només
busquem
sentir-nos tranquils.
Que ens resulti senzill, evident,
prendre la decisió adequada;
donar una passa rere una altra,
asseure’ns serens a l’ombra d’un arbre
veient un núvol passar.
Instants de buidor i quietud,
assaborir la solitud,
brisa estiuenca…
Baixar els estàndards de l’exigència,
donar-nos per satisfets
amb Ser-hi, ara,
sense pretensions de res;
però entregant-hi l’ànima.
Connectar amb la freqüència
d’una paraula pronunciada
per una veu que no és la nostra
però sí que ho és,
i perdre’ns en la pàgina
com en els contes del papa.
La infància eterna
en què realitat i fantasia,
la potencialitat de la vida
es desplegava infinita
com en aquest segon,
que just s’acaba.
Però en el procés
ens ho hem cregut
i sentíem
que tot era possible,
que no se’ns podia
convèncer de res
que no fos
Això.
I som feliços,
tastant el que la vida
pot donar de si.
Poema publicat al bloc algunsaprenentatges de l’autor @sammsock
Sobre l´autor
Escric per recordar, per agrair i no perdre de vista el que importa de veritat. Si ho tinc present, la resta fa baixada. El millor que he fet en 22 anys de vida ha estat envoltar-me de les persones amb qui he decidit compartir-la.
Bon dia Lluis!!
Gràcies per aquest poema que transmet tota una experiència de vida feta i que segueix. Com bé dius, compartint-lo amb els que has volgut…
i des d’ara amb molts que, com tu, agraeixen a la vida i al cel tot el que rebem a cada instant…
bon dia Lluis!!
gracies per aquest poema q tramet tota una experiencia de vida feta i q segueix. Com ve dius compartint-lo amb els q has vulgut…
i des d, ara amb molts q com tu agraieixent a la vida i al cel tot el q rebem a cada instant,..